Avui m'han punxat la primera dosi de la tetravalent, però a valgut la pena, la Gema m'ha donat un pal de pollastre per a mi sol... i per a un golafre com jo... val més el pal que la punxada, així que he començat a jugar de nou als pocs instants. La Gema m'ha pesat i... siii segueixo al meu pes i vaig engreixant a bon ritme, ja peso quatre kilos i mig. Estic fet un brau! La meva panxa ja no toca el terra, ni tan sols amb la punteta dels pels.
La Gema és genial, ja m'ha donat permís per començar a trepitjar el carrer d'aquí una setmana una estoneta cada dia..., l'Eduard a parlat amb ella de no se què d'un arnés i una corretja a la que m'hauré d'acostumar... què serà?
He conegut un parell d'amics més a la saleta d'espera on he deixat el meu segell personal per a que la Gema s'enrecordi de mi. Olfatejarà el terra ella tambè??
Després de sortir d'allà m'he donat un bany de masses pel carrer i pel forn de pà, ara entenc allò de ser campions, però a mi no m'han deixat l'autobus descapotable i l'Eduard no m'ha deixat picar-li la calva com si fós el Ronaldinho amb els timbals... llàstima semblava divertit, això si, he signat molta gent amb llametades a la cara i les mans.
Espero veureus aviat a tots especialment la Candela, perque ara podem jugar molta estona sense que m'adormi cada dos per tres.
Fins aviat
Samo

0 Comments:
Publicar un comentario
<< Home